BTT Terol-Castelló-Ebre
(18-24/abril/2018)
Sortida des d'Alcorisa> Berge> Molinos> Coves
geològiques "de Cristal"> Cuevas Cañart> Ladruñan> La
Algecira> La Tejería> camí del Raspador (vall del riu Guadalope)> Montoro
de Mezquita> Aldehuela> Aliaga> Miravete de la Sierra> Villarroya
de los Pinares> Pitarque> Villarluengo> Cañada de Betanduz>
Cantavieja> Anglesola del Cid> Portell> Cintorres> Morella> Port
de Torre Miró> Herbés> Castell de Cabres> Boixar> Fredes> Beseit>
Vall-de-roures> Via verda Val de Zafán-Terra Alta fins Tortosa Tortosa.
18/04/2018 D’Alcorisa
a Cuevas de Cañart
Arribo a Alcorisa una mica abans de la 1 del migdia, des de
Reus amb autocar de Hife.
Munto la bici i surto del poble. A la sortida d’Alcorisa per
la N-211 en direcció a Terol, a 1 km, hi ha una àrea d’esbarjo amb taules i font,
paro a menjar alguna cosa. Poc després
prenc a l’esquerra la carretera en direcció Berge i Molinos.
Després de tombar una mica per Molinos i fer fotos, tiro en direcció
a las Cuevas de Cristal, hi ha un gran aparcament i un edifici amb
bar-restaurant que trobo tancat. Un cartell anuncia l’horari d’obertura de les
coves, de 4 a 6 de la tarda i el preu són 7 €. Decideixo esperar-me per visitar
les coves ja que sóc aquí. Es fan les 4 i no ve ningú, m’espero fins les 4 i
10, no ve ningú i decideixo continuar la meva ruta. Quanta informalitat hi ha
pel món.
Prenc una pista que arrenca en direcció NO just abans
d’arribar als aparcaments de les coves. Després de 2 km, o més, trobo una
cruïlla, prenc direcció contrària –SO-. Rodo per altiplans amb escassa
vegetació: matolls i coscolls, algun pi. El GR8.1, que puja des de les coves i
va a Cuevas de cañart. creua la pista. S’endevina l’engorjat del riu Guadalope
i la Muela Monchén. A la llunyania es veuen algunes muntanyes amb restes de neu,
deu ser la serra de Gudar o la de Javalambre.
Després d’uns quants km, passada la Loma de la Laguna, prenc una pista
encarada al S i posteriorment una altra al NE resseguint el barranc del Cabezuelo,
per la qual passo pel Salto de San Cristóbal, bon mirador enlairat sobre Cuevas
de Cañart. Hi ha unes tombes prehistòriques excavades a la roca. Per forta
baixada arribo a Cuevas de Cañart. El poble és més gran del que es veu des del
Salto, ja que està encarat al S. És un poblet bonic, hi ha un antic convent de
monjos Servites en ruïnes, però és una joia que caldria conservar, no pas
reconstruir. A la sortida del poble, a la pista que va a Eljuve, hi ha una àrea
d’esbarjo a la vora del barranc del Cabezuelo, el que baixa del Salto. Faig nit
acampat al costat d’un magatzem municipal que hi ha vora la piscina.
19/04/2018 De Cuevas
de Cañart a Montoro de Mezquita
De Cuevas de Cañart me’n vaig per una pista en direcció a
llevant havent passat un portal d’entrada al poble per la part sud. Davallo
vers l’Estrecho, un pas molt estret entre roques, a la serra de La Garrocha. La
pista i el barranc del Estrecho comparteixen el bonic indret. Continuo
davallant al SE fins trobar la carretera per la qual segueixo en direcció oest
vers Ladruñán. Bones vistes del vessant S de la rocallosa serra de la Garrotxa,
amb els punts més alts: El Cuchillo i Los Morrones. A la dreta queda el
llogarret de Crespol.
Sense entrar a Ladruñan tiro per una pista que davalla al S
en direcció a La Algecira, abans d’arribar-hi prenc una altra pista que deriva
a la dreta vers ponent. Vaig flanquejant
pels alts el riu Guadalope, espectacular paisatge. Passo pel mas de La Tejería
i m’arribo a peu al refugi El Higueral, fet i deixat estar, més o menys tal com
el vaig trobar quan vaig fer el GR 8. Hi ha un gran dormitori amb lliteres i
matalassos., no hi ha aigua.
Segueixo en direcció oest en pujada, passo pel mas de La Torrecilla,
font en una corba (el mapa IGN dibuixa una pista des d’aquesta font,
inexistent, per la vora del barranc de La Torrecilla amunt; cal seguir la que
fa un gran revolt i va elevada pel vessant sud del barranc). Enllaço pistes per
anar a buscar el Camí del Raspador. Les vistes són espectaculars, de la vall
del riu Guadalope i també de l’intricat paisatge de les muntanyes i barrancs de
més enllà per les quals passaré.
Vora el mas del Navarro les feixes d’una coma (DSC00800) em
recorden que per allí vaig passar durant el GR 8. En el coll que es veu –rètol avisant
de descens perillós- comença una forta baixada, a més la pista està molt descomposta, per la qual cosa baixo a
peu. Trobo una pista a la dreta, l’accés
a la qual està malmès pel talús de la pista per la que vinc, que no surt al
mapa, deu ser de nova construcció. Tiro per aquesta pista de la dreta, que està
en desús perquè deu ser la antiga, i m’introdueixo al barranc de La Salina. Ja
no és pista, més aviat sender. A baix de tot recupero la pista anterior, a les
terres del mas del Millán. A la dreta veig la caseta on vaig fer nit durant el
GR 8 (DSC00803, DSC00804, DSC00805)
Continuant per la pista faig cap al Puente del Vado, sobre
el riu Guadalope. Segueixo per la pista, revolt el pujada. L’espadat dels
Órganos de Montoro s’eleva sobre l’aiguabarreig del riu Guadalope amb el riu
Pitarque (DSC00813). Aquí abandono provisionalment el Guadalope i segueixo per
la vora del Pitarque. Per l’esquerra, SE, s’ajunta el riu Cañada. Passo un pont
sobre el riu Pitarque, la pista puja fort fent algun revolt; a baix, vora el riu,
hi ha un enorme edifici de dues plantes, penso que devia ser una fàbrica de
paper. Arribo a la carretera A-1702, la
segueixo cap a la dreta, costa amunt tot fent una gran S. Arribo al Coll de
Casa Mazuelos, on hi ha el mirador dels Órganos de Montoro, unes espectaculars
formacions rocalloses que s’eleven de la vall del riu Guadalope. Un fort
descens en direcció NO per la carretera em porta altre cop a la vora del
Guadalope, que travesso per un pont, passat el qual prenc la carretereta
estreta TE-8041, que ressegueix cap a ponent el Guadalope. Després de travessar
l’estret de Las Tajadas ja veig el petit poble de Montoro de Mezquita, que està
envoltat de muntanyes per tot arreu.
Acampo en un àrea recreativa que hi ha al final del carrer
principal.
20/04/2018 De Montoro
de Mezquita a Villarroya de los Pinares
A Montoro de Mezquita hi ha dues excursions possibles, una
és ascendir per un sender equipat amb cadenes i graons de ferro al mirador de
Valloré, el qual queda a dalt dels penya-segats, i l’altra és fer un recorregut
per les passarel·les de Valloré, a baix, per la vora del riu a la zona de
l’estret de Valloré. Em decanto per aquesta ja que no tinc calçat adequat per
caminar per roques. L’estret de Valloré és doble; passa per un primer estret i
després s’obre en dues comes, la del barranc de Valloré i la del Vallorelico,
tot seguit hi ha un segon estret (molt més estret, gairebé una esquerda entre
roques) que encara no està equipat amb passarel·les i, per tant, només s’arriba
fins allí i cal tornar enrere.
De Montoro de Mezquita continuo la meva ruta per una pista
que s’enfila fort en direcció S vers el Risco de Peñarroya (paisatge bonic, amb
Montoro de Mezquita a baix, i les rocalloses muntanyes de l’estret de Valloré),
i continua pujant entre una zona de camps agrícoles fins als 1400 m, on
s’intueix a l’esquerra la vall on hi ha el poble de Pitarque, de fet arriba un
moment en que es veu la carretera que hi baixa des del port de San Cristóbal.
Més a l’oest del Alto de San Cristóbal prenc una pista a la dreta que en
direcció N davalla fins la cara oest de l’estret de Valloré, magnífic paisatge.
Torno a ser a la vora del riu Guadalope. Travesso la Boca del Infierno, que és
un altre estret que hi ha una mica més a ponent. Segueixo en direcció a ponent
seguit el curs del riu Guadalope, arribo a la carretera A-2403, la segueixo cap
a l’esquerra. Passo per una mina de carbó i per una antiga central tèrmica.
Arribo a Aliaga, on vaig a dinar a un restaurant. Aliaga havia sigut més
important quan funcionava la central tèrmica, ara és un poble de 500 habitants,
però hi ha de tot: supermercat, gasolinera, forn de pa, ...
Havent dinat prenc una carretera asfaltada que segueix el
curs del Guadalope. Paso per Miravete de la Sierra i amb uns quants quilòmetres
més arribo a Villarroya de los Pinares, final de l’etapa d’avui. És un poblet
petit, però hi ha una botiga “La Tienda”. Faig nit acampat a la pista d’esports
que hi ha un cop travessat el pont del riu Guadalope tirant a l’esquerra, on hi
ha primer una àrea d’esbarjo amb taules, fogons i font.
21/04/2018 De
Villarroya de los Pinares a Cañada de Betanduz
De Villarroya de los Pinares tiro inicialment per la
carretera A-226 en direcció a Fortanete, però aviat prenc una pista a
l’esquerra, primer encarada al NE i després al NO, que va a Aliaga. Camps de
conreu i crestes rocalloses. A menys de 3 km d’Aliaga prenc la pista asfaltada
que d’Aliaga va a Pitarque, en forta pujada, del 14% en un bon tram fins que
sóc a dalt de l’altiplà de la serra, amb pastures i bosc, llavors és més ondulat. Arribo al
Port de Sant Cristóbal, que vaig veure ahir des de la pista que, des de Montoro
de Mezquita, passa per la carena. Poc després d’iniciar la baixada trobo un
indicador del mirador de la Sarteneja, s’hi va per una pista a la dreta, SE, en
baixada. Decideixo anar-hi ja que sóc aquí. El mirador està situat vora el balç
i ofereix una vista panoràmica magnífica sobre Pitarque, la vall i les muntanyes que l’envolten.
Torno a la carretera i inicio el fort descens vers Pitarque.
El descens és tant fort que rebento les càmeres de les dues rodes per excés
d’escalfor per culpa dels frens a llanta. El cert és que les càmeres estaven
bastant podridetes. Això em fa perdre
mitja hora. Passo per Pitarque, avui és diumenge i hi ha bastants cotxes. Es
veu que hi ha una caminada amb xerrada inclosa dirigida per algun ens. No hi entro, que ja hi havia estat quan vaig
fer el GR 8.
Segueixo per la carretera que segueix el curs del riu
Pitarque, per la qual hi ha boniques vistes. Enllaço amb la A-1702 que segueixo
en pujada cap a la dreta en direcció a Villarluengo. Per la carretera tinc molt
boniques vistes dels penya-segats calcaris de la vall del riu Cañada. Arribo a
Villarluengo, vaig a guaitar al Mirador de los Forasteros del que tinc bon
record. Hi ha una bonica vista de la vall del riu Cañada.
De Villarluengo segueixo per la mateixa carretera en
direcció a Cañada de Betanduz. Primer va en lleugera baixada fins El Estrecho,
després remunta fort. Aquesta carretera ressegueix el riu Cañada i travessa uns
llocs molt macos. Cap al vespre arribo a Cañada de Betanduz. Quins
records! El poble sembla dividit en dos
sectors; el de baix, on hi ha l’església, deu ser el nucli antic. El de dalt el
nou. Faig nit en un cobert de l’entrada d’una casa del nucli de baix.
22/04/2018 De Cañada
de Betanduz a Morella
Continuo per la mateixa carretera A-1702, riu Cañada amunt.
Passo per Los Estrechos. Tiro carretera amunt fins el port del Cuarto Pelado,
on em trobo amb uns moteros de Mèxic. Enllaço amb la A-226 que per la dreta ve
de Fortanete, jo tiro a l’esquerra en direcció a Cantavieja. Aquesta carretera
té uns bons repetjons. Arribo a
Cantavieja capa dos quarts d’onze. Visito el poble i faig les corresponents
fotografies.
Continuo per la carretera A-227 vers la Anglesola del Cid. Hi
arribo abans de migdia. S’hi celebra una cursa de muntanya de la FAM. Dóno un
tomb pels carrers, plens d’edificis històrics. Veig uns cartells que indiquen
als corredors on són les dutxes. Em ve de gust dutxar-me, que fa dies que no ho
faig; les localitzo, són fora del poble, on hi ha la zona esportiva.
Després de dutxar-me aprofito per menjar i reposar una
estoneta allí mateix. Després localitzo la carretera A-2706 per la que continuo
la ruta en direcció a Morella. Als voltants de l’Anglesola del Cid hi ha molts camps amb murs i cabanes de pedra
seca. Passo per Portell i tot seguit per Cintorres. Arribo a Morella cap a
quarts de set de la tarda, tinc temps d’explorar una mica el poble, fer fotos i
localitzar el lloc per fer nit. El trobo a la part més alta encarada al N, més
alt que el carrer de circumval·lació enjardinat, allí localitzo una àrea
d’esbarjo amb fogons i taules, a la vora d’un gran aparcament de l’edifici
firal.
23/04/2018 De Morella
al santuari de la Fontcalda
De Morella en surto per la portalada de la part nord, tiro
per la carretera CV-117 fins enllaçar amb la N-232 que segueixo uns 7 km en
pujada fins el Port de Torremiró. Allí derivo a llevant per la carretera CV-105
en direcció a Herbeset, Castell de Cabres i el Boixar. Aquest tram és en
contínues pujades i baixades pels alts de la muntanya. A El Boixar agafo una pista
asfaltada fins Fredes.. Havent sortit de El Boixar hi ha un lloc amb amplies
vistes de la vall de la Pobla de Benifassà.
De Fredes tiro per la pista que va al Caro. Passo pel Pinar
Pla, trobo l’accés cap al refugi Fontferrera. Al coll de La Creu prenc una
pista en direcció N que davalla per la Valleta del Fregall, és l’espectacular i
vertiginós Camí de la Sénia a Beseit. Per aquesta pista arribo a Beseit cap a
les 5 de la tarda.
De Beseit tiro cap a Vall-de-roures per carretera. No hi
entro. Prenc la carretera A-231 en direcció a Arnes. Després d’uns 5 km enllaço
la carretera A-1413 que segueixo al N fins l’estació de Valderrobres. Segueixo
per la Via Verda, que ofereix extenses vistes de la cara N dels Ports, fins el
santuari de la Fontcalda, on arribo a un quart de nou. Passo la nit acampat després
de prendre un banyet calentó.
24/04/2018 Del
santuari de la Fontcalda fins Tortosa.
Em llevo a dos quarts de set. Després d’un altre bany a la
piscineta esmorzo i visito el lloc. A
tres quarts de vuit retorno a la Via Verda. El primer tram fins l’Ebre és molt
bonic, per la vora del riu Canaleta. La primera vista de l’Ebre, de sobte em
recorda que això s’acaba. Passo pel costat de camps de tarongers, alguns encara
tenen taronges, no sé si les recolliran, potser són dolentes o de baixa
qualitat. A prop de Tortosa és un embolic de camins però amb el track no hi ha
problema. Arribo a l’estació de Tortosa tot justa uns minuts abans de la
sortida del tren, a les onze, ja l’estan anunciant.
